Es evident que si es vol arribar a la tant desitjada igualtat entre dones i homes, aquesta es te que recordar, lluitar i treballar dia a dia, tant des de les aules i les famílies com des de la societat. Però avui, 8 de Març Dia Internacional de la Dona, sempre es recorda amb especial atenció i per això, necessitava comentar-ho ací.
Este dia i -al meu nivell- este post va dedicat a totes aquelles dones que poden portar damunt seu la responsabilitats de ser mare i muller, de treball dins i fora de casa, d'ocupar-se de seguir i preocupar-se de l'educació dels seues fills... i damunt seguir tenint temps per continuar sent persones.
En les aules es pot treballar de moltes formes: des de contes coeducatius (i sinó transformar-los), en la forma de parlar, inclús en la forma de fer els agrupaments de classe. Fer assemblees, pensar en situacions com que passaria si no estigueren les mares, fer-los qüestionar que tan bo es una metgessa com un metge...
M'encanta pensar que en moltes coses com aquestes jo també puc participar en l'evolució de la societat!
Espere que el dia de la dona algun dia desapareix-ca dels calendaris, ja que això voldria dir que: el treball que hem fet entre totes i tots ha donat els seus fruïts i la desigualtat estaria radicada de la societat. Espere no estar pensant en una utopia.
Ens queda molt per fer, però tot granet fa muntanya, anim!
No hay comentarios:
Publicar un comentario